Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s’aixequen discòrdies.
El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. »
L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut.»

Ha 1,2-3.2,2-4

Salm Responsorial

Sl 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.
Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu en nosaltres

2Tm 1,6-8.13-14

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.»
El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria.
»Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula?
No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després?
I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix?
Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»

Lc 17,5-10

"Tenim una mica de fe, ni que sigui petita?"

Si ha una cosa imprescindible en tota religió, és la fe. I això val específicament per a la religió cristiana. Sense fe no entenem els sagraments, la presència de Crist en la seva Paraula i en el germà, la certesa d’una vida plena al costat de Déu. Per això diu Jesús: Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: Arrenca’t de soca-rel i planta’t en el mar, us obeiria. En comparar la fe amb una llavor vol dir que la nostra fe ha d’anar creixent cada dia i s’ha de fer més ferma i gran. Però la fe suposa la humilitat. Només ens obrirem a la fe si sabem que Déu és infinitament superior a nosaltres, i per tant la nostra fe només es pot fonamentar en ell, no en el que nosaltres puguem veure o tocar o experimentar. Per això Jesús diu: Vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure. Només quan ens sentim servidors de Déu, i que les seves rea litats ens superen, perquè Déu va més enllà de les nostres capacitats, podem viure en la fe.
Per això també a la primera lectura quan el profeta es queixa de les calamitats i problemes que veu i es pregunta: Fins quan demanaré auxili i no m’escoltareu; per què deixeu que contempli tantes penes. Déu li respon: Escriu una visió; és una visió per a un moment determinat que aspira al seu terme i no fallarà. Espera-la si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. Això demana, evidentment la fe; creure que es produirà allò que no veu, allò que sembla que no es produirà. Per això acaba dient: L’home d’esperit orgullós, se sentirà insegur, però el just viurà, perquè ha cregut. Un cop més la humilitat. I Pau recorda al seu deixeble: L’Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. I acaba dient-li: Viu en la fe i en l’amor. Des d’una confiança total en Déu hem de pregar sempre com els apòstols: Doneu-nos més fe.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi